Uno recomendaría, entre sus lecturas de esta semana:
"
Catalunya, Espanya, Violència i Mimesi (I)" de Jordi Ramírez:
"... Així doncs cal començar explicitant el meu punt de partida que no
m’inclina gaire vers el nacionalisme: la meva assimilació personal de
la història europea, l’assumpció (poc practicada a casa nostra) d’allò
que suposà i ha de suposar el final del colonialisme, i allò que pugui
conèixer del romanticisme europeu em fa sentir poca simpatia per la
noció de nació, l’absència de la qual no crec pas que fes que la
humanitat visqués pitjor..."